En una confer\u00e8ncia de 1955, \u201cLa cosa freudiana o sentit del retorn a Freud en psicoan\u00e0lisi\u201d, Jacques Lacan defineix la psicoan\u00e0lisi com una pr\u00e0ctica d’escolta per part de l’analista del subjecte de l’inconscient (en cap cas d’observaci\u00f3 d’un subjecte en an\u00e0lisi com un objecte observat), i una pr\u00e0ctica de parlar-li al subjecte de l’inconscient, i no al jo que parla als enunciats.<\/p>\n
Hi ha una veritat del subjecte oculta per a si mateix (inconscient), que insisteix a ser dita malgrat l’oposici\u00f3 del jo. Com a resultat del conflicte sorgeix el fenomen de l\u2019ansietat i malestars simptom\u00e0tics diversos. Davant d’aquesta situaci\u00f3, treballar de manera que el jo permeti un acord amb la veritat del subjecte inconscient comporta un alleugeriment, una calma, en definitiva, un cessament del patiment.<\/p>\n
<\/p>\n
I ara en paraules de Lacan (precises, de lectura dif\u00edcil):<\/p>\n
Doncs l’objectivaci\u00f3 en mat\u00e8ria psicol\u00f2gica est\u00e0 sotmesa al principi d\u2019una llei de desconeixement que regeix el subjecte no nom\u00e9s com a observat, sin\u00f3 tamb\u00e9 com a observador. \u00c9s a dir, que no \u00e9s d’ell de qui heu de parlar-li, ja que ell mateix \u00e9s suficient per a aquesta tasca, i en fer-ho, ni tan sols \u00e9s a vosaltres a qui parla. Si \u00e9s a ell a qui heu de parlar, \u00e9s literalment d’una altra cosa<\/strong>; \u00e9s a dir, d’una altra cosa que \u00e9s la cosa<\/strong> que us parla; cosa que, digui el que digui, li seria per sempre inaccessible<\/strong>, si no fos perqu\u00e8, sent una paraula que es us dirigeix, pot evocar en vosaltres la seva<\/strong> resposta i perqu<\/em>\u00e8<\/em>, havent escoltat el missatge sota aquesta forma invertida, podeu vosaltres, al tornar-li-ho, donar-li la doble satisfacci<\/strong><\/em>\u00f3<\/em><\/strong> d’haver-lo reconegut i de fer-li recon<\/em><\/strong>\u00e8<\/em><\/strong>ixer la seva veritat<\/em><\/strong>.<\/p>\n <\/p>\n Com d\u00e8iem: l’alleujament del patiment arriba amb l’acceptaci\u00f3 de la veritat de l’inconscient i amb el fet que aquesta veritat ha estat \u00a1a la fi! reconeguda, primer per l’analista i, tot seguit, pel subjecte en an\u00e0lisi. Doble alleugeriment: gr\u00e0cies al reconeixement del subjecte com a veritable centre de l’individu, i gr\u00e0cies tamb\u00e9 al reconeixement de la veritat que s’ocultava darrere de la m\u00e0scara imagin\u00e0ria del jo.<\/p>\n <\/p>\n Com a colof\u00f3, un dels acudits sobre jueus de Freud (extret de: L’acudit i la seva relaci\u00f3 amb l’inconscient<\/em>, 1905):<\/p>\n Un agent matrimonial s’ha fet acompanyar, per mirar de conv\u00e8ncer el presumpte pretendent, d’un auxiliar que enforteixi i confirmi les seves afirmacions. “La noia -comen\u00e7a el primer- \u00e9s alta com un pi.” \u201cCom un pi\u201d, repeteix el complaent ress\u00f2. \u201cI t\u00e9 uns ulls divins.\u201d \u201cPer\u00f2 quins ulls!\u201d, comenta l’auxiliar. \u201cA m\u00e9s, posseeix una educaci\u00f3 excel\u00b7lent.\u201d \u201cExcel\u00b7lent\u00edssima!\u201d, pondera el ress\u00f2. \u201cAra li confessar\u00e9 \u2013prossegueix l’intermediari\u2013 que t\u00e9 un petit defecte. \u00c9s una mica carregada d’esquena.\u201d \u201cUna mica carregada d’esquena? -prorromp el ress\u00f2, entusiasmat- <\/em>; el que t\u00e9 \u00e9s una gepa estupenda!<\/p>\n Com es pot apreciar, l’alleujament per proferir la veritat (ardu treball el del matrimonier al servei del mercat dels enganys!) t\u00e9 els seus perills: possiblement un acomiadament ipso facto<\/em> de l’auxiliar de l’agent matrimonial. Millor que la veritat sorgeixi, primer, en un lloc de privadesa. Despr\u00e9s, \u00e9s decisi\u00f3 de cadasc\u00fa fer amb ella el que es pugui.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En una confer\u00e8ncia de 1955, \u201cLa cosa freudiana o sentit […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2463","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mercealtimir.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2463","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mercealtimir.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mercealtimir.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mercealtimir.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mercealtimir.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2463"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/mercealtimir.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2463\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2464,"href":"https:\/\/mercealtimir.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2463\/revisions\/2464"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mercealtimir.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2463"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mercealtimir.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2463"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mercealtimir.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2463"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}